Aquest es L’Epíleg de la sèrie de 3 articles sobre les Caixes d’Estalvi a Catalunya penjats en aquesta web.
Dissortadament la tragèdia al final s’ha consumat i tal com vaig anunciar en el primer article (Març de 2010) la desaparició de les caixes catalanes (a excepció de La Caixa) és ja un fet.
És molt trist però es veia a venir i ho és més perquè cap dels responsables d’aquesta desfeta ni tant sols -diguem-ho finament- se l’ha “castigat” sinó que a hores d’ara viuen ben feliços i tranquils amb les butxaques ben plenes i una jubilació no d’or sinó d’or i diamants.
Es el país que tenim i potser el que ens mereixem. I això només n’és el principi; el desballestament i el camí cap a la ruïna (no tant sols econòmica) de la nostre pàtria, ja fa temps que ha començat.
Una ultima recomanació, o ens trèiem la son de les orelles o si no d’aquí quatre dies (o potser menys) de fora del nostre país ens enviaran.
Els temps son complicats per quasi bé tothom però o dediquem una part del nostre dia a dia a pensar, treballar i lluitar per casa nostra o molt aviat no serem a temps ni de dir la paraula “nostra”.
Josep Boladeras
Secretari General PRC
