Un sopar per Sumar independentistes

El dijous dia 8 de juliol algú ha tingut la feliç pensada d’organitzar un sopar per a anar posant fil a l’agulla a la Gran Candidatura Transversal Independentista que haurà de presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. A la paret, darrera el micròfon on prengueren la paraula Enric Canela, Carles Mora, Joan Manuel Ximenes, Santiago Espot, Joan Blanch i Josep M.Minguell, hi havia una pancarta de Suma Independència.

El sopar va ésser tot un encert. Una d’aquelles trobades tan necessàries que amplien l’esperit; d’aquelles trobades que reforcen amistats i creen noves complicitats. Un deu, doncs, per als organitzadors. El local es va fer petit per a una gernació de més de dues-centes persones que respongueren a la invitació. Hi havia gent de tot el territori i de totes les diferents sensibilitats de l’independentisme: des de Dolors Cantalozella, de Santa Coloma de Farners, a la Caritat Garcia de Tortosa. De mossèn Josep Dalmau, de Gallifa, a Josep Pinyol, de Cornellà. El doctor Heribert Barrera i el doctor Oriol Domènech presidien una taula al mig del saló entre mig d’altres patriotes. Algú havia dit que potser hi hauria en Jan Laporta, però no hi era. Se l’esperava? No ho sabem.

El fet és que en tota la vetllada un sol lema, una sola consigna, planà damunt de tots els assistents: la unitat de l’independentisme. I això ho certificava el fet que pràcticament totes les sigles de l’independentisme hi eren representades: de Deumil.cat a Catalunya Acció, de la PDD a les Consultes, de Reagrupament a les CUP. Hi havia àdhuc gent de Convergència. El Partit Republicà Català, òbviament, també s’uní al clam unànime dels assistents: unitat.

Unitat. Sabem que perquè això sigui possible caldrà moltes dosis de generositat, de seny i, sobretot, de visió de futur. Serà possible deixar al calaix dels mals endreços aquelles petites coses que ens separen i agrupar tot allò que ens uneix? Ho hem de fer possible. No estan els temps per gaires experiments. Tenim una gran responsabilitat.

Podem estar vivint un moment històric. Si som capaços de bastir aquesta alternativa, organitzar-nos i conjurar-nos per fer el gran salt endavant, tenim el futur a la cantonada. No tenim gaire temps però segur que aconseguirem allò que volem perquè, com deia el poeta, no sabíem que era imposible.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.