El Barça, com els crancs

El dimecres 25 de juny el F.C.Barcelona iniciava una nova etapa de la mà de la nova junta directiva sorgida de les darreres eleccions a la presidència del club. L’inici de la nova etapa contemplava dos esdeveniments: el trofeu Joan Gamper i la reunió anyal de penyes.

A la massa barcelonista, i a molts socis en especial, ja se’ls va fer una mica estrany que, a primers de juliol, la primera sortida del nou president, el senyor Sandro Rossell, no fos pas per anar a saludar els socis, penyes i seguidors blaugranes d’alguna població dels Països Catalans -a València mateix, per exemple, on n’hi ha forces-, sinó a Extremadura, on diuen que anà a visitar el president autonòmic per contraposar unes paraules de l’anterior president del Barça, senyor Joan Laporta (dites a títol particular, a més a més) a favor de la independència de Catalunya. Què s’havia de fer perdonar el nou i flamant president? El sentiment independentista cada dia creixent dels catalans, potser?

Amb aquests antecedents no ens estranya que en la recent reunió de penyes s’hagi dirigit a l’auditori en castellà, tot dient que així tothom l’entendria… Inaudit i vergonyós! La reunió de penyes era d’un equip català i celebrada a Catalunya. A què venia aquesta desconcertant renúncia?

Des del Partit Republicà Català volem denunciar aquesta actitud vergonyant del president del F.C.Barcelona envers la llengua pròpia del país, la manca de respecte a la gran massa social blaugrana i per extensió a tot el poble català. Actuació més vergonyant quan fa tot just quatre dies, com a continuació d’una campanya que fa tres segles que dura, des de l’interior de la caverna, representada en aquest cas per la figura del Defensor del pueblo, es llançava un nou torpede contra el desenvolupament de la llengua catalana.

Mal comencem senyor Rossell, però no ens estranya gens. Tan sols calia veure quins mitjans li donaren suport durant anys, intentant laminar al mateix temps la figura del president Laporta, que no es doblegà mai als interessos d’aquests mitjans. Cal doncs restar amatents. Certa,ment s’ha encès una llum d’alarma a Can Barça, un club que aquests darrers anys gràcies a la magnífica feina feta amb fermesa i valentia per la seva junta directiva, ha passejat arreu del món la seva catalanitat sense complexes, i que aprofitant els èxits futbolístics va situar Catalunya al món, tot potenciant valors (Unicef és un dels exemples) que, si es continua pel camí emprès per la nova junta, poden anar-se’n en orris en quatre dies

Les primeres actuacions del senyor Rossell i companys de Junta ens porten a la memòria aquell sainet, Gente bien, del gran pintor i escriptor Santiago Rusiñol, on quedava ben retratada aquella burgesia barcelonina que utilitzava el castellà per distingir-se del poble pla. L’obra fou estrenada al Teatre Novetats el 1917, aviat farà cent anys, i veiem, tristament, que continua ben vigent. Anem com els crancs.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.