SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

El 25 de novembre del 1905 un grup d’entre tres o quatre-cents militars varen participar en uns gravíssims aldarulls en què destrossaren la impremta on s’imprimia el setmanari el Cu-Cut!, assaltaren la llibreria Bagunyà i saquejaren les instal·lacions del diari La Veu de Catalunya. Aquests fets provocaren una viva indignació ciutadana que es plasmà en un ampli moviment de signe catalanista que acostà la majoria dels partits catalans organitzant-se com a Solidaritat Catalana tot preparant una candidatura unitària que tingué un èxit esclatant a les eleccions a Corts. Un dels candidats es deia Francesc Macià. Catalunya maldava per sortir del pou on l’havien portat vora dos-cents anys d’ocupació colonial espanyola. L’èxit de la Solidaritat, però, fou efímer, atès que l’actuació de la dreta regionalista, la Lliga, d’una banda, i l’actitud irresponsable i gasiva d’altres forces solidàries acabà amb el primer intent seriós i massiu de la societat catalana de portar Catalunya cap a la seva plena llibertat.

Cent-quatre anys més tard, aquella Solidaritat de caire catalanista reneix -ara amb caire inequívocament independentista- i planteja tornar a aplegar el màxim nombre d’organitzacions, partits, plataformes, etc, per a poder conformar una candidatura àmplia i transversal per a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya amb un objectiu: assolir un mínim de 68 diputats, directament o en coalició dins del Parlament per a poder proclamar la independència de Catalunya. Així de senzill i de contundent. Clar i català.

El Partit Republicà Català, d’ençà la Conferència de Debat Independentista del 7 de febrer del 2009 està treballant per tal de poder assolir aquesta candidatura unitària, aquesta gran coalició que ens porti a l’èxit desitjat. Hem petit entrebancs, alguna defallença fins i tot però no hem deixat lloc al desànim. Hem intentat participar d’una coalició a partir de la Crida del 12 d’abril i, malauradament, no ha estat possible. Ai, els personalismes! Però no hem defallit en aquesta recerca unitària. I s’ha aconseguit.

Avui, dimarts dia 31 d’agost s’ha donat el primer pas. En roda de premsa realitzada a l’hotel Zero Diagonal de Barcelona, amb la presència de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, promotors de la candidatura Solidaritat Catalana per la Independència, i d’Oriol Sallas, ex-president de Reagrupament, el Partit Republicà Català, Els verds-Alternativa verda i el Cercle Català de Negocis, han formalitzat la seva adhesió a l’esmentada coalició. Hem fet realitat la dita de “la unitat fa la força”. Ara ens tocarà treballar de valent. Esperem que altres organitzacions s’hi vagin sumant i que juntament amb els milers de ciutadans que ja li han donat suport puguem fer realitat el vell somni. Tothom hi és cridat, ningú hi és sobrer. Tanmateix caldrà ser amatents, defugir provocacions, desqualificacions, treballar en positiu i saber encomanar la il·lusió i la confiança de que entre tots ho aconseguirem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s