Gràcies, Joan Solà!

Joan Solà: un exemple a seguir

L’insigne filòleg, lingüista i patriota, Joan Sola, ens ha deixat. Dijous dia 21 d’octubre, des del suplement de Cultura del diari Avui s’acomiadava de tots nosaltres amb un titular que deia: Adéu-siau i gràcies!

En un article breu, concís i extraordinari a la vegada, Joan Solà deia, resumint, tot allò que, després de molts anys d’experiència, pensava i sentia des del més profund de la seva ànima i que milers de catalans fan seu: “Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa,¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil”. 

Ens ha deixat un gran lingüista, un gran patriota, un gran home. El seu exemple, tanmateix, ens esperona a continuar sense desmai, agafar la torxa i continuar endavant fins a assolir una pàtria lliure del jou que la tenalla. Cal, però, un canvi important en els qui han d’agafar aquest relleu i han de fer possible arribar a la meta de l’objectiu desitjat. I cap de les forces polítiques que en aquest moment en tenen la responsabilitat no és ni digna ni fiable. La llarga etapa de la Transició ha demostrat que s’han avantposat interessos espuris, personals, de partit, a allò que la ciutadania demanava i exigia. I s’ha anat endarrere, com els crancs. Masses renúncies, massa egolatria, massa covardia. Cal urgentment fer foc nou. I hem de ser conscients que no serà pas fàcil. La mediocre actuació d’uns governants i d’una classe política al llarg de tots aquests anys ha creat una desconfiança que serà molt difícil de recuperar.

En l’acte de comiat a Joan Solà que s’ha fet al Paranimf de la Universitat de Barcelona les paraules punyents del representant de la família, el seu nebot Joan Solà, ho reflectien d’una manera prou eloqüent: “En som molts els que ens sentim desolats i desemparats, i això no pot ser. Els polítics ens han deixat sols i per això som avui aquí i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida”. Els pocs representants de la classe política present han fet com qui sent ploure. Caldrà rellevar-los amb urgència.

Segons una dita “cada poble té els governants que es mereix”. Nosaltres, des del Partit Republicà Català no hi estem pas d’acord. No tenim, precisament, els governants que ens mereixem. Catalunya fa tres-cents anys que viu sota el jou d’un estat estranger i, malgrat això, encara és ben viva. Malgrat tots els intents d’anorrear-la ha sobreviscut i planta cara al futur amb més esperança que mai. Per sort Catalunya ha tingut, té i tindrà molts Joans Solàs, patriotes de pedra picada que amb el seu exemple i el seu mestratge aconseguiran que molt més aviat del que ningú pugui creure Catalunya pugui estar, com una més,entre les nacions lliures de la terra.

Gràcies, Joan Sola!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s