La precampanya i la deriva socialista: cap a la dependència i el nepotisme

Aquestes darreres setmanes hom pot assistir amb certa estupefacció i estupor la precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya que està duent a terme el PSC-PSOE i preguntar-se què està passant. Eslògans a l’estil de “mas de lo mismo” o campanyes d’un infantilisme barroer -com la que ens presenta un tal Supermontilla que salvarà a no sabem ben bé qui-, han portat aquest partit al llindar del ridícul més lamentable i carrincló que mai s’hagi pogut veure. Suposem que els actuals gestors dels qui s’anomenen socialistes, davant la magnitud de la tragèdia que s’acosta, han perdut l’horitzó i les bones maneres i han tirat el carro pel pedregar.

Què lluny som d’aquell partit socialista que en els seus estatuts fundacionals hi tenia incorporat el dret de cada poble a triar el seu futur, el dret d’autodeterminació! La dependència dels seus mentors de Madrid creix cada dia que passa i sembla no tenir ja aturador. Potser per això el darrer eslògan del partit (en podem dir encara socialista?) diu que no són “ni independentistes ni de dretes”. El PSC-PSOE dóna a entendre clarament que abjuren dels seus principis i que ja els va bé estar sota el jou d’aquells que fa tres-cents anys, començant per Almansa i acabant un 11 de setembre a Barcelona es proposaren (sortosament sense èxit) acabar amb la nació catalana. Ens dol en l’ànima que el PSC no vulgui apostar a ser un partit lliure, lliure de fixar la seva pròpia política i objectius. Que les sigles PSOE i els que sota d’elles s’hi aixopluguen es quedin a Espanya que prou feina tenen; del contrari, si continuen amb la deriva “dependentista” a que estan abocats, acabaran enfangats tot disputant-se el mateix espai amb els moderns populars i ciutadans enemics de Catalunya…

El PSC (encara no PSOE) fou fundat per vells lluitadors i il•lustres militants del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), com Joan Raventós, Raimon Obiols, Francesc Casares i tants d’altres catalans que volien enllaçar la lluita per la justícia social amb la lluita per la llibertat nacional. En l’acta de la reunió fundacional del MSC, el 14 de gener del 1945, en el punt 3 hi diu: “…és un deure i un sentiment dels treballadors de Catalunya d’interpretar el desig i la voluntat de tot un poble del principi clàssic del socialisme: reconeixement del dret dels pobles a disposar d’ells mateixos”. On ha quedat aquest “principi clàssic del socialisme”? L’avidesa pel poder i l’afany d’ocupació d’uns càrrecs prou ben remunerats, han enterrat els vells ideals. Ara, doncs, toca dependència.

El més llastimós de tot plegat és que tota aquella feina feta per dotzenes, centenars, de militants i simpatitzants socialistes que van creure’s aquells principis se n’ha anat en orris. Les hores de dedicació il•lusionada i abnegada d’uns quants, de molts potser, se n’aniran al pou de l’oblit. Temps al temps. Si els socialistes catalans continuen pel pendent no els estrany que per la història sols quedarà el record de la cobdícia i dels tripijocs d’uns quants assedegats per ocupar unes quotes de poder immerescudes i per conservar uns càrrecs amarats de mediocritat. Qualsevol dia s’aixecarà la catifa que tapa un estel de corrupció que farà feredat. Aleshores hom constatarà que els que més s’assemblaven a les dretes tan anacròniques i desacreditades eren precisament aquells que s’omplien dia i nit la boca d’un esquerranisme capciós i inexistent. Quants familiars, amics i coneguts s’han vist obsequiats des de totes i cadascuna de les institucions com la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals, els ajuntaments, les empreses municipals, les empreses amigues, els despatxos afins… Un dia, més aviat del que ningú es pensa, la xacra del nepotisme quedarà al descobert. Serà el dia que s’iniciarà la regeneració tan desitjada. I cal dir tanmateix que a aquest joc del nepotisme s’hi han apuntat sense cap mena d’escrúpols els altres partits que formen l’anomenat Tripartit, ERC i ICV.

Pobre socialisme català! Si Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans, fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, aixequessin el cap!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s