Matinada del 12 de novembre: l’hora de la veritat!

Dijous dia 11, a les 12 i un segon de la nit, al Passeig del Terraplè de Molins de Rei, molt a prop del Teatre i del Cafè del Centre (un magnífic edifici exemple vivent de la vitalitat cívica i cultural de la població al llarg dels darrers cent anys) on s’acabava de celebrar una gran reunió míting de campanya i un sopar popular (esplèndid, per cert), Joan Laporta iniciava el ritual electoral amb l’enganxada del primer cartell de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència envoltat de bona part dels qui l’acompanyen a la llista i també d’un bon grup d’entusiastes “solidaris” de la població i comarca. Uriel Bertran, Anna Arqué i Emili Valdero, s’hi afegiren també amb la cola i l’escombra, com així ho feren Santiago Vilanova, d’Els verds-Alternativa verda, Josep Guia, del PSAN, i Agustí Soler, del Partit Republicà Català. En les mirades de complicitat, en els ànims de tothom, hi havia la certesa de que es començava a escriure un nou capítol de la nostra història: el capítol que ens portarà indefectiblement a l’anhel desitjat de la independència. Tanmateix, també cal dir-ho, hom podia copsar que tot i l’esperança posada des del més endins de cadascú en l’èxit de l’escomesa, tothom era ben conscient de que res no serà fàcil i caldrà treballar de valent.


En aquell mateix moment, en altres indrets ben diferents del territori (amb un pressupost ben greixat, com es feia avinent) les formacions polítiques presents al Parlament iniciaven el ritual amb tota la pompa i fastuositat possibles. Són aquelles formacions que han fet possible una vergonyant censura sobre els mitjans públics de ràdio i televisió amb uns blocs electorals obligats i prefixats on només hi tenen cabuda ells, els “parlamentaris”, menyspreant la feina i la professionalitat d’uns periodistes que, en una actitud que els honora, s’han negat ha signar aquests espais. Mal inici de campanya, doncs, censura i vergonya. Una estafa als ciutadans que amb els nostres impostos paguem aquests mitjans. Una mostra més que Catalunya està somorta, políticament parlant. Aquells que a Madrid votaren la Ley de tropa y marineria (ho repetirem i denunciarem tantes vegades com calgui) s’han posat d’acord perquè ningú pugui canviar l’statu quo existent ni trencar el llarg són a que han anestesiat aquest país. Els qui haurien de solucionar aquest desgavell imposat, la Junta Electoral Central, de moment, a dalt de la figuera.

Joan Laporta ho digué ben clar, al Teatre de Molins de Rei: “som conscients que ens posaran tants pals a les rodes com podran, que intentaran silenciar-nos, atacar-nos i escampar tanta porqueria com puguin, però això no ens ha d’afectar”. Certament, ha de ser així, això no ens ha d’afectar; hem de continuar endavant, sortejar tots els obstacles, els d’ara i els que vindran; cal fer la feina de la formiga: anar construint pas a pas, sense desmai, amb paciència i amb fermesa alhora. Hem iniciat un camí que no té retorn, una cursa que no s’aturarà fins a assolir la plena llibertat. Ha arribat l’hora de la veritat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s