El PP i el bombardeig al dissident: així es va començar a Bòsnia

S’ha traspassat la ratlla. Dimecres dia 17 la televisió informava i passava les imatges d’un videojoc difós per les joventuts del partit Popular on el més “divertit” era l’acció de la candidata Alicia Sanchez-Camacho en un bombardeig d’uns immigrants i d’uns independentistes;

el bombardeig a uns que anaven en pastera i a uns altres que duien una estelada. Els mitjans se n’han fet ressò i polítics i tertulians hi han dit la seva, condemnant el fet, està clar. Sobta, però, que el gruix de les condemnes anava dirigit solament a la incitació a l’odi contra l’immigrat. L’odi als de l’estelada, en general, quedava en un discret segon lloc i fins i tot alguns dels opinadors se n’oblidaven no sabem si conscientment o no.

Fa divuit anys, al vell cor d’Europa, als Balcans, els teòrics txècnics iugoslaus partidaris de la Gran Sèrbia, de Belgrad estant, també es “divertien” incitant els seus conciutadans a bombardejar el dissident (aleshores no existien els videojocs i ho feien des de la ràdio, la premsa, les tertúlies, etc) i tots sabem com acabà: 250.000 morts, més d’un milió de desplaçats, camps de concentració, violacions, mutilacions, i tota mena de barbaritats que portaren a l’intent més reeixit des de l’època nazi d’implantar la neteja ètnica. Podríem parlar també del paper de Ràdio Ruanda a la mateixa època. Tres quarts del mateix.

El que és inaudit és la tebior amb que la majoria dels nostres representants polítics s’han pres la qüestió. El video del Partit Popular, seguint el ritme de les darreres actuacions i manifestacions dels mateixos dirigents d’aquest partit és un pas més en la línia cada dia més indigna i xenòfoba empresa per aquest partit a la recerca d’uns quants vots i potser de quelcom més. Campanya contra l’immigrat, campanya contra l’independentista. Tot té un límit, però. Quaranta anys d’una sanguinària dictadura, acarnissada especialment contra el poble català, han deixat un pòsit que, com la maldestra transició ens ha demostrat, costarà molt d’eliminar. Els successors del dictador, amb la covarda complicitat d’aquells que es diuen líders del progrés, estan minant a poc a poc les poques fites autènticament democràtiques que s’havien assolit. I això s’ha d’acabar. Caldrà fer servir les eines -prou corcades però que encara hi són-, de l’estat de dret i actuar. Caldrà doncs instar la Fiscalia a actuar d’ofici contra el Partit Popular i aplicar tot el pes de la llei pels delictes d’incitació a l’odi i la xenofòbia. Caldrà dir prou. Si no hi ha un gir de 180 graus, caldrà anar pensant en la il•legalització d’aquells que creuen que en democràcia tot s’hi val. Diuen que la grandesa de la democràcia és que fins i tot aquells que hi estan en contra tenen el dret d’expressar-ho, tot el revés del que passa en les dictadures. Tot, però, té un límit i quan s’ha traspassat la ratlla sense dilacions. El record a temps passats ens ha de fer reflexionar molt seriosament. El record de com va començar la tragèdia dels Balcans ens ha de fer reaccionar. No val a badar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s