El premi Nobel a un nacionalista (espanyol, of course)

L’Acadèmia sueca que atorga des de l’any 1901 el Premi Nobel de Literatura, vés per on, ha decidit continuar la tradició d’atorgar el premi en la mateixa clau política que ho féu l’any 1904 en que atorgà el premi al polític i escriptor espanyol Echegaray (ministre dels governs d’Espanya el 1868 i 1874) que curiosament fou el traductor d’algunes obres d’`Àngel Guimerà; un premi que compartí amb lautos de Mireio, el provençal Frederic Mistral. Males llengües diuen que les pressions del govern espanyol de l’època perquè el premi no fos atorgat a Guimerà donaren el seu fruit i el premi anà cap a Madrid a mans del traductor del dramaturg català. Aquest any 2010 el premi ha estat pel senyor Vargas Llosa, polític fracassat, un escriptor més entre els milers que agafen cada dia la ploma o l’ordinador i portador de les més ràncies i pures essències del nacionalisme espanyol en boga.


És evident que els senyors de l’Acadèmia sueca sabien del peu que calçava l’escriptor hispano-peruà o peruà-hispano, com es vulgui dir i alfgun dia caldrà pregutar-los seriosament com fan la tria. Aquest senyor s’ha distingit per la seva fòbia envers els drets dels pobles que malden per aconseguir treure’s del damunt el jou de la corona espanyola i és per això (només és un exemple) que signà l’any 2008 el Manifiesto por la lengua común , un altre intent barroer de bescantar les llengües que no són exclusivament el castellà. En aquest pamflet en forma de manifest s’hi deia que “la lengua castellana es la única comun y oficial d todos los ciudadanos españoles”, un intent més (i van…) de seguir en la línia de l’artrític Manifiesto de los 2.300 intelectuales, de l’any 19181, encapçalat pels Jimenez Losantos, Fernado Savater i tota la patuleia enyoradissa del Santiago y cierra España.

El senyor Vargas Llosa, descendent de la classe criolla que esclavitzà milers de ciutadans de les nacions originàries del Perú, de les ètnies quitxua i aimarà entre d’altres, es preocupa molt de la lluita que porten els pobles català, basc i gallec, per no acabar com ho feren milers dels ciutadans originaris d’Amèrica víctimes d’un dels genocidis més sagnats de la història de la humanitat perpetrat pels colonitzadors castellans. Genocidi que acabà amb milions d’ells. D’això el nou flamant premi Nobel no en diu res. D’això la ciència política i la carta dels drets humans de l’Onu en diu imperialisme i l’imperialisme, com tothom sap, és el cosí germà del feixisme.

Senyor Vargas Llosa facis-ho mirar. Per part meva tan sols dues reflexions:
1ª La seva literatura m’importa un rave i em repugna.
2ª Les seves paraules haurien de ser examinades pel Tribunal dels drets humans d’Estrasburg per tal que se sàpiga quin nacionalisme defensa vostè.

Llegint el seu discurset crec que ha quedat força clar. De tota manera sàpiga, si no ho va aprendre els anys malaguanyats en que va viure a Barcelona, que aquí diem una frase que li ‘escau: brams d’ase no arriben al cel.

PD. esperem que la quantia del Nobel vagi a parar als centres d’educació dels pobles quitxua i aimarà que li estaran força agraíts, no ho dubti.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s