La Xina, el Nobel i la hipocresia socialista

El 10 de desembre s’ha celebrat el 62è l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. A la ciutat d’Oslo, una cadira buida deixava palès que en això de drets el gegant xinès n’està ben orfe. Els successors de Mao Tse Tung fidels a la doctrina d’un dels més grans criminals del segle XX, han decidit que el premiat amb el Nobel de la Pau, Liu Xiaobo, ha de romandre onze anys a la presó per no ser fidel a l’ideari oficial dels que es diuen seguidors lleials del pensament de Marx i Lenin. Així, aquest dia 10 de desembre, la conculcació dels drets més elementals de milions de persones d’arreu del planeta quedava simbolitzada en una cadira buida… a Oslo. Quants anys haurem d’esperar encara perquè mai més aquesta cadira torni a quedar buida?

Ho podríem preguntar a tots aquests benvolguts progressistes (al PSC-PSOE, ICV,etc) que se’n lamenten. La veritat és que se’ls en fot el que passi a la Xina. Ho podem dir perquè ho hem patit en la pròpia pell. Un exemple: l’any 1998 va visitar la ciutat de Barcelona el president del govern xinès. A l’Ajuntament de la ciutat i al Palau de la Generalitat frisaven per rebre l’il•lustre visitant. Estaven una mica preocupats perquè aquell matí a la seu de la Facultat universitària d’educació física, l’INEF, els estudiants van impedir la visita del manaia xinès. Varen bloquejar l’entrada i la comitiva, esporuguida, va haver d’anar-se’n amb la cua entre cames. A la tarda, però, la plaça de Sant Jaume estava pràcticament presa militarment. Els mossos d’esquadra tenien ordres molt concretes de no deixar acostar-se ningú. El que no pogueren impedir és que dos regidors del govern de la ciutat, en Pep Puig i el que això subscriu, es plantessin al bell mig de la plaça negant-se a ser partícips de la festa. La resta de regidors, dins la Casa de la Ciutat, llagoters, vinclaren l’esquena tot encaixant entusiasmats la mà d’aquell personatge. Sobre la manca de drets i llibertats a la Xina no en recordaven res… Tampoc no volien recordar que uns dies abans, en presentar els dos regidors del Partit per la Independència una moció de rebuig a la visita del polític xinès i de denúncia a la vergonyant política de drets humans, obtingueren una resposta ratllant l’histerisme del portaveu socialista, Albert Batlle, amb crits que advertien que la ciutat de Barcelona tenia uns dipòsits a Xangai i per tant calia callar. Els drets de les persones sols quedaven bé per als discursos. Potser per això el senyor Montilla quan va anar recentment a la Xina sols va parlar d’automòbils…

Caldrà que li fem arribar un missatge al senyor Liu Xiaobo, a part del nostre suport pel seu coratge, tot advertint-lo sobre qui té la patent tripartida del progressisme avui dia a Catalunya; tan sols sigui per estalviar-li malentesos.

Ah! Els dos regidors iconoclastes que es plantaren al mig de la plaça de Sant Jaume, avui formen part de la coalició Solidaritat per la independència. Potser tan sols és una casualitat o… potser és que no deuen ser progressistes.

Agustí Soler i Regàs

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s