CONTINUAREM LLUITANT

El dia 28 de novembre CiU guanya per una àmplia majoria, tot i que no absoluta, les eleccions al Parlament de Catalunya. Això suposa que Artur Mas, és el nou President de la Generalitat de Catalunya. Fet fora el tripartit, tanta gent com ho volia, s´ha salvat un escull, però en canvi cal fer-se la reflexió que tot independentista que se´n digui es fa:

On és l´esperit de la multitudinària manifestació del 10 de juliol del 2010? On són les banderes estelades que onejaven arreu del país? On són els crits d´independència que es sentien? On són els aplaudiments que es van produir quan l´estelada gegant del Partit Republicà Català, entrava pel carrer Pau Clarís, deixant el tap embossat més amunt de la manifestació? O és que el col·lectiu anomenat “nacional” que tot just l´endemà celebrava la victòria de la “roja”, pensa que tots dos esdeveniments són perfectament compatibles?

 

 

 

 

 

 

Molts crits d´ independència, però molts a celebrar el títol d´un mundial que els catalans no juguem, és curiós, i alhora trist, i no deixa de tenir certa dosis d´esquizofrènia, atesa la comptabilitat històricament impossible d´ambdues celebracions.

Des de la consulta sobiranista d´Arenys, i les poblacions que la seguiren, les manifestacions de fervor independentista, albirem clarament la nostra aposta nacional, per un horitzó clarament separat d´una Espanya, d´un Estat Espanyol, feixista, jacobí, prepotent, que no ens deixa respira, que ens expolia segon rera segon. Molts vam cridar “Adéu Espanya!”, i molts altres independentistes que se´n deien però que no ho eren, s´hi afegien. Tot era per despit. El Constitucional se´ns fot de nosaltres, i encara li riem les gràcies, ens espanyolitzen , i encara diem “sí”, i després ens queixem plegats, que la nostra llengua, la nostra cultura, i el nostre país són malmesos pels mateixos espanyols. Són els mateixos catalans de boca, els qui fan malmetre tot això.

La por escència és massa forta, i quan arriba l´hora de decidir, de decidir un bon trencament, altrament dit, tornar a ser un país normal, amb una única bandera, una única cultura, i una única llengua, resulta que ens acollonim (perdó pel molt!), i decidim continuar endavant.

Tant fervor a favor d´una Catalunya Lliure, d´un país descolonitzat, i arriba el 28 de novembre, i si bé és cert que un grup d´independentistes entra per primera vegada amb 4 diputats al Parlament de Catalunya, dóna la sensació que tot continuarà igual. Peix al cove.

Efectivament la irrupció en temps real però alhora rècord de la Coalició Solidaritat Catalana per la Independdència, formada per diversos partits , entre ells el Partit Republicà Català, i una patronal catalana, el Cercle Català de Negocis, amb molta feina i esforç, deixant-se la pell, entra al Parlament, sacejant la política nacional i superant fins i tot, els espanyolistes Ciudadanos, amb un escó més.

No s´acaba d´entendre doncs aquesta nova configuració d´un Parlament més heterogeni que mai. Espanyolistes, catalanistes i independentistes, compartiran l´hemicicle del Parlament més antic i amb més història que el britànic.

Ara bé, la lluita patriòtica continua, continuarà, per molts motius. Em permeto esmentar-ne només una; els patriotes catalans que han donat la vida per la nostra terra, per la llibertad d´aquest bell i estimat país nostre, no es mereixen ni un sol instant de bri dubtant, ni un sols instant de rendició contra l´Estat Espanyol i els espanyols, tants companys que han donat la vida, per la NACIÓ CATALANA, PELS PAÏSOS CATALANS, no es mereixen que es deixi la lluita combativament pacífica i democràtica. El respecte que ens infonen els nostres patriotes, els nostres avantpassats, ens obliga a fer un acte de contricció, un acte valentia i coratge, un acte de ferma convicció en el nostre malmès país, i prometre´ls que no deixarem que els qui van ser els seus botxins es surtin amb la seva. No podem restar impassibles, ni innactius, ni quiets, davant la barbàrie espanyolista d´eliminar un país que vol seguir sent. Cal lluitar amb totes les nostres forces, amb tota la nostra passió, fermesa i esforç, per a construir un país que no podran destruir, perquè nosaltres els catalans, atrinxerats i arremangats, lluitarem fins l´extenuació, perquè la NOSTRA NACIÓ CATALANA, sigui lliure ben aviat.

És per tot això i molt més que CONTINUAREM LLUITANT.

VISCA LA TERRA!!!
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Ignasi Ferrer
Membre del Partit Republicà Català.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s