Les Caixes d’Estalvi

Ja fa temps que han anat apareixent a la premsa notícies sobre els desorbitats (indecents, diria jo) augments dels sous d’alguns alts directius d’algunes Caixes d’Estalvi. Un país com el nostre que s’està empobrint ràpidament, amb les taxes d’atur mes altes de l’estat espanyol, l’espoli fiscal a que estem sotmesos, a on molts dels nostres fills ha d’anar a l’escola (si se’n pot dir aixi) en barraques, on les cues de la sanitat pública son les mes llargues de l’estat i on s’estan obrint per a poder MENJAR menjadors socials que fa 50 anys s’havien tancat……

No hauríem pas de permetre aquest insult a tots plegats; a aquests “senyors” se’ls ha de demanar explicacions sobre la seva gestió davant d’aquestes entitats, i de perquè les han portat a la situació actual quan, a més a més, han demanat i han obtingut diners públics (FROP) per a arreglar les seves “malifetes”. I, tanmateix, si hi ha la més mínima sospita d’irregularitats portar-los directament a la fiscalia.

Les Caixes d’Estalvi són entitats benefico-socials segons els seus estatuts, la qual cosa vol dir que han de revertir a la societat una part important dels seus beneficis; potser a partit d’ara les haurem de denominar entitats BENEFICO-DIRECTIUS…

Si alguna cosa la banca espanyola sempre ens ha envejat és el sistema financer català: “Les Caixes d’Estalvi”. És coneguda aquella frase d’un banquer espanyol que deia que l’empipava molt que, en aquest país (Espanya), una Caixa pogués comprar un Banc però un Banc no pogués comprar una Caixa. Ho han provat vegades però la fortalesa, rendibilitat i eficiència de les Caixes ho ha fet impossible.

Però ara tot aixo pot canviar. La crisi financera internacional que estem vivint, agreujada al nostre país per la crisi del sector de la construcció i les immobiliàries, també ha arrossegat a les Caixes Catalanes i pot fer treure la pols a aquells plans de “conquesta” que tenien guardats en un calaix. I es preguntaran: com ho poden fer? Doncs molt fàcil: amb el maquiavèl·lic pla financer del Banco de España, anomenat FROB (Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca), que aquests dies tan surt a la premsa.


Hem viscut, precisament al nostre país, dos processos de fusió de caixes catalanes: per una banda Girona-Terrassa-Sabadell-Manlleu i per l’altra Catalunya-Tarragona-Manresa. De com s’ha arribat a aquesta situació hi ha opinions per tots els gustos. Personalment crec que mai arribarem a saber la veritat. Hi ha interessos molt poderosos al darrera d’aquestes operacions i amb l’excusa de la crisi financera a nivell mundial ja s’encarregarn de dissimular-los.

El que si que és sabut i que ha estat publicat per la premsa és que alguns dels més alts directius d’alguna caixa han marxat amb les butxaques ben plenes i que alguns dels que s’han quedat també s’han blindat uns sous i indemnitzacions en cas d’acomiadament que, amb bones paraules, són, en aquests temps que corren, un escarni i una vergonya de cara a la classe treballadora del nostre país.

Però tornem al tema principal. El FROB no és res més que un préstec que el Banco de España atorga a les entitats financeres que vulguin fusionar-se amb l’objectiu de crear noves entitats més grans, amb més volum de negoci més competitives, més rendibles, més eficaces, etc. tot seguint uns paràmetres que marca el mateix Banco de España. Aquests préstecs tenen un tipus d’interès que no és precisament baix i s’han de retornar en un plaç de 5 anys amb opció a una pròrroga de 2 anys més.

Molts especialistes ja dubten que les Caixes els puguin retornar, sobretot donada l’actual situació econòmica i les perspectives de futur, que no són pas gaire optimistes.

Si al venciment del préstec es pot retornar amb els corresponents interessos doncs perfecte! Haurà sigut un èxit. Però si no és així, el Banco de España podrà emetre “Quotes Participatives” que, parlant clar, són el que tots coneixem com “accions” d’una empresa. Així doncs, ja tenim al Banco de España com a “accionista=propietari” de la caixa d’estalvis.

D’aquí a posar aquestes participacions a cotització en Bolsa i a caure en mans de la banca espanyola és un pas i així ja està consumada la desaparició de les caixa d’estalvis.
A més a més es vol fer recaure gran part del cost de les fusions en els treballadors de les caixes.

Notícies de premsa anuncien tancaments massius d’oficines i acomiadaments a dojo en la fusió Catalunya-Tarragona-Manresa.

La nova Catalunya Caixa demanarà 1.000 mil.lions d’euros més del FROP, a banda dels 1.250 mil.lions ja rebuts fa pocs mesos.


Com és possible que una entitat financera de titularitat pública (Diputacions de Barcelona i Tarragona) a la qual se l’està mirant d’ajudar per sortir de la seva delicada situació a base d’ajudes multimil.lionàries de diner públic, que a més com molt d’altres te tancada l’aixeta del crèdit tant a particulars com a empreses, s’aventuri en una campanya publicitaria a tots els mitjans que ha de costar un munt de diners. I a més acaba d’esponsoritzar en exclusiva el recent campió del mon de motos català Marc Marquez (aprofito per felicitar-lo) amb la conseqüent despesa brutal de diners que això representa.

I que a més des del passat mes de juliol i fins al Març de 2011,
Catalunya Caixa haurà enviat a casa via ERE (Expediente Regulación Empleo) mes o menys 1.300 treballadors, per portar a terme el seu procés de fusió. Tot junt, a part de ser un despropòsit total, és un escarni per la classe treballadora del nostre país i permeteu-me a més de qualificar-ho d’indecència econòmica, amb l’atur més alt de tots els països de la zona euro, amb famílies senceres en situació de pobresa a més sense cap horitzó de rebre cap ajut públic com va deixar molt clar el govern de l’estat.

No creuen que ja esta bé que ens prenguin el pel i els calers d’aquesta manera? Peró tot es veu més clar mirant en perspectiva aquestes actuacions i que no es res més que la destrucció del sistema financer majoritari propi de Catalunya que són, o hem de dir, eren les Caixes d’estalvi, que fins fa ben poc temps funcionaven prou bé, molt bé diria jo, però aixo representava un perill i era un competidor molt molest per a qui? Naturalment per la gran banca espanyola.

Si aquí és a on es vol arribar, ara que ja via sentencia del TC i la recent del Tribunal Suprem i les que vindran….ens ho acaben de fotre tot als catalans, el poc poder legislatiu i polític que teníem, la immersió lingüística a les escoles en greu perill, la llengua (llei del cinema) la cultura(obres d’art de Lleida) etc……. ara tocava el poder econòmic. I es clar els nostres poders públics mirant cap a un
altre banda. Serà cap a Espanya.

Estem en uns moments crucials per la nostra supervivència i tots hauríem de treballar per aconseguir, com més aviat millor, la independència de la nostra nació, tot deslligant-nos dels nostres veïns espanyols per passar a ser un estat més de ple dret dins de la comunitat internacional.

Josep Boladeras Font
Membre Comitè Executiu del SEC (Sindicat d’Estalvi de Catalunya)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s