La Guàrdia Civil i la subdelegació del govern espanyol decideixen quines són les nostres festes populars

Òmnium Cultural del Voltreganès havia organitzat pel dia 6 de febrer d’aquest any un acte en homenatge als 120 màrtirs de la Gleva que varen morir el 1714 durant la Guerra de Successió. L’acte comptava amb l’entusiasta participació dels grups de trabucaires, Miquelets i altra gent de la contrada que representaven els soldats de l’època i vet aquí que varen rebre la comunicació de la senyora subdelegada del govern espanyol a Barcelona, Montserrat Garcia Llovera, que l’acte no es podia celebrar atès que un informe de la Guàrdia Civil expressava que aquesta no era una festa tradicional catalana reconeguda. Fins aquí els fets.

M’agradaria fer un parell de reflexions al respecte:

1ª Qui són aquestes institucions (Guàrdia Civil i Subdelegació del Govern espanyol) per a decidir què és una festa tradicional catalana reconeguda. Ens ho haurien d’explicar amb detall atès que jo no sabia que fossin experts en simbolisme, semiologia, interaccionisme simbòlic o, senzillament, en coneixements, costums i creences. I si el problema, segons diuen, eren unes salves de pólvora ens haurien d’explicar com s’ho fa els centenars de galejadors de Centelles cada any en la magnífica festa del Pi dedicada a Santa coloma el dia 30 de desembre on durant hores eixorden mitja comarca amb el so dels seus trabucs.


2ª Què és una tradició (del llatí tradire) i qui ho decideix. Moltes de les nostres tradicions s’han tramés per via oral, de pares a fills i per la repetició en el temps d’alguna acció, festa o celebració. En tenim de centenàries (la Patum n’és un exemple) i en tenim de ben recents que amb els anys han anat agafant força i compten amb una plena acceptació popular (l’Akelarre de Cervera, per exemple) i a ningú del país amb el cap ben posat sobre l’esquena se li acudeix pontificar o donar patents de “tradició catalana reconeguda”. El poble i només el poble és el que decideix sobre les seves festes, costums i tradicions. Només faltaria!


És evident que en tot aquest afer hi ha una intencionalitat política molt concreta i això, la senyora subdelegada, militant del PSC-PSOE, precisament, ens ho hauria d’explicar. Altrament, haurem de considerar que és una doble ofensa: en primer lloc als màrtirs de la Gleva i en segon lloc a tots els catalans que varen donar la vida per la llibertat de la seva terra. Tanmateix també ho podríem considerar una provocació (una més) i un afront a tots els catalans que avui dia ja han decidit (hem decidit) que l’únic camí de futur per Catalunya és el de la independència.

De fet, serà l’única manera de que cap subdelegat o subdelegada d’un govern foraster ens pugui ultratjar amb tota impunitat.

Agustí Soler i Regàs

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s