La Claveguera

Sovint el dia a dia de la nostra vida fa que no pensem en les
realitats i situacions que ens envolten com a societat, com a país…
A vegades, però, fets ben normals com per exemple estar assegut davant del televisor mirant un reportatge, fa que aquestes realitats es facin de cop molt evidents. Això és el que em va passar no fa gaires dies veient el reportatge de TV3 sobre els infants desapareguts o diguem-ho ben clar, robats de les seves mares en el moment del part a clíniques i hospitals i que va des dels anys foscos d’acabada la guerra civil fins als anys 80.

Aterridor, colpidor, inhumà i tots els adjectius que hi vulgueu
afegir, són les sensacions que vaig sentir en aquell moment, per
marcar la vida d’una família, a la vegada però vaig fer un viatge en
el temps fins a finals dels anys 50 del segle passat i vaig recordar
vagament de petit, sentir converses davant d’un foc a terra a
pagès amb els avis, el pares… d’algun d’aquests fets que havia passat
a algun conegut.

Immediatament em van venir a la memòria records, aquell tiet que
podria tenir però que no tinc perquè encara ara, és un dels milers de
desapareguts d’aquella guerra civil…quan el meu avi (tancat a la
presó model de Barcelona durant 8 anys) m’explicava que cada dia
passaven per les cel•les i s’enduien algun pres i ja no el veien mai
més (la saca em sembla que en deien)… en les fosses comunes cavades pels mateixos que hi anaven a ser enterrats després de ser assassinats, clandestinament, vilment, impunement pels
franquistes… en tota la repressió sobre la població durant anys amb
implicacions d’altes esferes del règim (militars, jutges, capellans, monges… etc.) en molts d’aquest fets.

I el que és més esgarrifós;

el silenci, l’oblit que com a societat tenim d’aquesta part de la nostra recent història. Em pregunto com els ciutadans d’un estat que treu pit de ser un estat de dret, democràtic,.. etc..etc.. permeten tot aquest silenci i oblit vergonyant?. A més quan a algú se li acut obrir aquesta caixa dels horrors és immediatament silenciat… i continuem permeten que aquests que ens governen i es diuen demòcrates ho continuïn tenint tancat a la claveguera mes fonda i negra de la nostra memòria col•lectiva.

Aprofito per fer una crida perquè entre tots fem saltar la tapa
d’aquesta claveguera i que surtin a la llum tots aquests horrors i
posem-nos tots junts a treballar per restablir, honorar i dignificar tota aquesta memòria col•lectiva segrestada, que a la vegada ens farà retornar a nosaltres mateixos l’autoestima com a ciutadans, com a poble i com a país.
Perquè com va dir George Santayana (filòsof nord-americà):

ELS POBLES QUE OBLIDEN LA SEVA HISTORIA ESTAN COMDENNATS A REPETIR-LA.

Josep Boladeras

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s