Gaddafi i certa esquerra espanyola i catalana

1. “Kamel Taher Omer va perdre el seu pare, tres germans i 70 familiars més la matinada del 31 de juliol del 1983. Aquell dia fatídic, els tentacles tenebrosos del sanguinari règim de Saddam Hussein van ocupar la vall de Barzan, al Kurdistan, van entrar casa per casa i es van emportar 8.000 homes i nens majors de 12 anys, que van tirturar i afusellar sense compassió”. Així comença un magnífic i estremidor reportatge La memòria sepultada de Maria Palau, a la revista Presència del 23 de febrer passat. Llegiu-lo.


2. L’onze de juliol del 1995 les forces sèrbies dels criminals serbis Ratko Mladic i Radovan Karadzic executaven tota mena d’atrocitats i assassinaven més de deu mil homes de totes les edats a la població de Srebrenica, a Bòsnia. La neteja ètnica executada a la perfecció davant la covarda passivitat de les forces holandeses de l’ONU.


3. L’hivern del 1999-2000, en una operació programada pel criminal rus ex-cap de la KGB, Vladimir Putin, la ciutat de Grozni, capital de la República de Txetxènia, fou assetjada i pràcticament destruïda amb un resultat de miler de morts entre la població civil. Els txetxens, tanmateix, ja havien sofert una deportació cap a terres de l’Àsia central en l’època dun altre criminal, Josef Stalin, l’any 1944, deportació on trobaren la mort més de 100.000 d’ells.

El Kurdistan, Bòsnia, Txetxènia. Tres pobles massacrats i tres sàtrapes responsables: Hussein, Milosevic, Putin.

Valdria la pena que ho tinguéssim ben present en la nostra memòria i poder així prendre nota del que està succeint més a prop de casa nostra, a l’altra riba del Mediterrani. Un seguit de revoltes exigint democràcia d’una vegada per totes està sacsejant pràcticament tot el món àrab, un clam de llibertat que no té aturador i així aquests darrers dies veiem com una revolta popular on hi estan deixant la pell milers de ciutadans libis per a foragitar un dels dictadors més sanguinaris de les darreres dècades, Muhammar el Gaddafi, està a punt de ser esclafada i com finalment, l’ONU resolia actuar per a aturar el genocidi que aquest boig criminal (quants bojos criminals haurem de suportar encara?) està efectuant damunt del que, en teoria, és el seu propi poble. Aleshores, ai làs! Veiem com a casa nostra, a Barcelona, surten uns grups de suposats pacifistes que es diuen representants d’una també suposada esquerra manifestant-se per a aturar… les forces de socors que pretenen aturar l’acció criminal de Gaddafi. Increïble però ha estat així.

El fet és que mai havia vist aquesta colla -vull suposar-, d’il·lusos, manifestar-se temps contra la criminal tirania de Gaddafi (potser no van poder veure, enfeinats com estaven, les esfereïdores imatges donades per les televisions dels forats de 2 x 1 metres on tenia tancats els seus opositors a la ciutat de Tobruk), que ha regnat a sang i foc quaranta anys a Líbia. Tanmateix, -voldria estar equivocat-, tampoc mai els he vist manifestar-se contra Hussein, contra Milosevic o contra Putin. Francament, si tan estan preocupats per la pau no entenc tota aquesta colla “d’oblits”. Ara que, posats a pensar, sí que podria haver-hi una explicació: tots tres sàtrapes eren “d’esquerres”, progressistes i abanderats en la lluita per un món “millor”…

Crec que ja és hora que diguem les coses pel seu nom i posem al descobert l’obtusa demagògia d’aquells que es diuen “d’esquerres de debò”. Beneïda, doncs, l’actuació de l’ONU -massa temorenca tanmateix-, així com també beneïda fou l’actuació nordamericana a Sarajevo i Belgrad l’any 1995; una actuació que aturà el genocidi i la neteja ètnica a Bòsnia, encara que bona part del mal ja estava fet. Tot això però, no comporta (no som tan il·lusos) que no estiguem amatents sobre els interessos que s’amaguen darrera de certes actuacions; interessos que explicarien com aquesta colla de dictadors criminals han pogut fer i desfer a plaer durant tants anys i panys. Aquesta és una qüestió sobre la que no podem girar la vista, és una qüestió que caldrà investigar a fons i denunciar les complicitats que han existit al mateix temps. Ningú pot quedar impune.

Agustí Soler i Regàs

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s