Barcelona diu si. L’avi que no va poder votar

El 10 d’abril serà una altra data que haurem de fixar al calendari de la història. Per fi, i malgrat els entrebancs posats per un govern a l’Ajuntament de Barcelona que una vegada més ha decidit donar l’espatlla a la ciutadania, Barcelona ha exercit de capital, de Cap i Casal, com ha estat durant segles malgrat totes les maltempsades viscudes.

L’alcalde de la ciutat, una vegada més, ens ha fet envermellir als qui sobrevivim en aquesta “ciutat dels prodigis” amb la seva barroera actuació. Ni banderoles, ni espais municipals, ni… Què lluny queda el record del conseller Joan Fiveller quan el 1416 reclamà al rei Ferran d’Antequera el pagament del dret del vectigal per la carn que comprava a Barcelona! I què a prop el record de la ridícula impotència d’un alcalde que posà tota mena d’obstacles perquè els ciutadans poguessin exercir un dret democràtic com és el dret de vot en la consulta del 10 d’abril! Quanta indignitat!

Malgrat la contumàcia socialista (amb el desesperat suport de PP i C’s) més d’un quart de milió de barcelonins exerciren el seu dret a vot i el 90 % optaren per un SI clar i rotund a la independència.

Certament els temps estan canviant. Pocs podíem pensar -tan sols fa cinc anys- la força imparable que la opció independentista està agafant en tots els àmbits de la nostra societat.

L’exemple d’aquell avi -que vaig poder observar personalment- que es va presentar a una mesa electoral del carrer Castillejos, acompanyat de dos familiars i ajudat d’uns caminadors amb rodetes per la dificultat extrema de la seva mobilitat i que decidit va agafar la butlleta del SI i es va trobar amb la malastrugança d’un document caducat que li impedia exercir el vot, és l’exemple viu que aquest país ve de lluny i que aposta, decidit com l’avi, per un futur que ningú pot aturar. L’ànim corprès i l’abatiment dels voluntaris davant la impossibilitat d’acceptar aquella butlleta fou trencat per una veu que digué: “Avi, emporteu-vos aquest SI a casa vostra, que el vostre SI val més que tot l’or de la nostra terra. Ara sabem que aquesta mai no morirà”.

Una organització envejable i un voluntariat atent i coratjós no podien sinó més que recollir uns fruits esplendorosos. Cal felicitar a tots i cada un d’ells, des del de dalt de tot fins a l’últim.

El periple iniciat a Arenys de Munt l’onze de setembre del 2009 s’acabava aquest diumenge 10 d’abril. Aquella gran pensada d’una gent que més d’un titllà d’il·luminats, ha tingut un digne colofó a la capital del país.

S’han fet alguns errors, és lògic, i alguna flaquesa, també, però tot el moviment generat ha pagat la pena. S’han mobilitzat milers de persones, s’han trencat recels, s’ha treballat colze a colze, s’ha obert les portes del país a aquells que volen plantar les seves arrels a casa nostra com durant el pas dels segles tants i tans ho feren i ha quedat dibuixat en el gran mapa de la història un futur que ja ningú ens pot prendre.

Volem felicitar, doncs, a tots els que ho han fet possible, de tots els pobles i ciutats, i també en especial, a tots aquells militants i simpatitzants del Partit Republicà Català que han aportat el seu esforç i la seva il·lusió.

Agustí Soler i Regàs

Fotos: wordpress.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s