Inconscients… però gairebé independents. Resposta a una il·lustre diputada

“Ahir, si tenim en compte el sí a la independència dels 14 diputats que sumen Solidaritat, ERC i Laporta, tot plegat en van faltar 54 més -o gestionar diferent algunes abstencions- per obtenir la majoria. No passa res. Avui sentirem declaracions d’arreu menystenint la iniciativa de Solidaritat dient-nos que perdem el temps.” Aquest és un dels paràgrafs d’un magnífic article (14 d’abril 2011) del director del diari Avui, Xevi Xirgu, titulat Gairebé independents. Un article i una editorial del diari que subscric en la seva totalitat. També deia: “Per primer cop el Parlament va debatre amb tota normalitat durant prop de dues hores ja no el dret a decidir -així en genèric, com en altres ocasions- sinó directament la independència”. Debatre directament la independència, al Parlament de Catalunya, precisament; i aquí és on a alguns se’ls va veure el llautó (aquell que va etiquetat amb un “ara no toca”) i començaren a sortir les declaracions de menyspreu que preveia el senyor Xirgu envers la iniciativa dels diputats de Solidaritat.


Passaré per alt les argumentacions d’algun escriptor i historiador assidu a tertúlies que titllà de “ridícul” el capteniment dels tres diputats de SI al Parc de la Ciutadella o les d’algun altre sociòleg -antic corifeu de Carod Rovira i després reconvertit en acusador del mateix-, que aprofita qualsevol avinentesa per menystenir l’acció dels “solidaris”. Ells, tanmateix, són els capdavanters d’aquest estol de gent  assenyada i prudent que mai han sabut fer cap proposta fora dels “ara no és el moment” o “ara no cal córrer”. Ara no toca. Suposo que que deuen tenir una confiança cega en que les lleis biològiques els permetran d’arribar amb plenes facultats físiques i mentals a l’any 3000 que és, més o menys i tot fent números, quan ja “tocarà”.

No puc però passar per alt una mena d’article (m’estalvio dir el que realment en penso) titulat Patriotes de cap de setmana (Segre.com, 18 d’abril 2011) escrit per la senyora Marta Alòs, funcionària d’ofici, escriptora confessa i ni més ni menys que presidenta del Consell Nacional de CDC. La senyora Alòs és també una il·lustre diputada al Parlament de Catalunya i -amatent a l’abstenció imposada pel seu grup- va aconseguir que l’esmena a la totalitat proposada pel grup del PSC-PSOE, PP i C’s (Uriel Bertran en digué sense pèls a la llengua “el bloc espanyolista”) sortís triomfant.

La senyora Alòs que, allà la seva consciència, votà el que votà, es permeté escriure un seguit de ratlles on amb una prosa no gaire brillant (tot s’ha de dir) es referia a la proposta de Solidaritat com a “Acte d’inconsciència” i a la coalició que representaven els diputats “El partit dels inconscients” tot dient que “vam viure un dels capítols més vergonyants de la nostra història recent”. Aquí és on potser cal donar-li tota la raó a la il·lustre diputada perquè suposo que el subconscient la deuria trair i es referia a la vergonyant actitud dels il·lustres diputats de CIU permeten l’aprovació de l’esmena espanyolista.

Suposo que a la senyora Alòs, el gest valent i altament simbòlic a les portes del Parlament dels tres diputats de SI -a qui acompanyaren un bon nombre de ciutadans que foren reprimits per la Guàrdia Urbana enviada pel cada dia més desacreditat alcalde senyor Hereu-, li semblà un gest prescindible i per això escrigué que “a Catalunya li sobren almogàvers de cap de setmana”. Una altra vegada el subconscient alterà la “ponderada” opinió de la il·lustre diputada: l’acció dels diputats de SI tingué lloc entre el dilluns dia 11 i el dimecres dia 13, no pas en cap de setmana. Ai, ai, ai, aquesta memòria!

Precisament la història, i molt concretament la nostra, n’està plena de gestos simbòlics que han encapçalat moments que han esdevingut crucials. Li recordaré només un a la senyora diputada: la proclamació de la República Catalana pel president Francesc Macià un 14 d’abril del 1931, gairebé vuitanta anys exactes després de “un dels capítols més vergonyants” segons la senyora Alòs, vés per on! Com que la senyora diputada i escriptora és una persona llegida deu conèixer el que escrigué Josep Casals i Freixas a Catalunya, poble dissortat, l’any 1933, tot explicant que davant la indecisió de Macià els militars li deien: “No telefonee más a Madrid, Sr.Macià, aquí no hay más presidente que usted; lo que usted mande haremos; en Madrid que se cuiden de ellos…” i que “davant de tanta indecisió -ja podem dir-ho- de tanta incapacitat, adreçant-nos al nostre gran escriptor Puig i Ferreter junt amb en Carrasco i en Gassol li diguérem: Però què fem? Aquesta gent (els militars) ens estan donant lliçons de separatisme. Què pensa en Macià? Què fa parat? Què fem tots plegats?”. I així ens ha anat.

Precisament en el pròleg d’aquest llibre, un altre gran patriota, Ramon Arrufat, explica que davant la greu indecisió del president “Casals digué a Macià aquell dia 17 d’abril: Tingui present que els homes igual que els pobles només tenen un moment per a fer-se immortals i tant el de vostè com el de Catalunya ja han passat”. A aquest respecte em ve al cap una anècdota personal viscuda l’any 1980 a l’hotel Victòria de Vallfogona de Riucorb on vaig conèixer Josep Capdevila, un dels militants d’Estat Català que acompanyaren Macià als fets de Prats de Molló i que també fou detingut i compartí pena i exili. M’explicà exactament -encara que amb unes altres paraules- el que escriu Casals i Freixas. Josep Capdevila, decebut de Macià, però sobretot d’aquells qui el voltaven, se’n tornà a Perpinyà.

Vuitanta anys més tard, diputades, sociòlegs, historiadors i tot de gent assenyada, també consideren que certs gestos són forassenyats i que “l’inconscient” Macià sort en tingué de la gent de seny (no pas els militars que l’acompanyaven) que li digueren: ara no toca, president. Ells, com la senyora Alòs, no són almogàvers de cap de setmana…

Agustí Soler i Regàs

Fotos: wordpress.com
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s