Escòcia ens passarà al davant?

L’any 1707, per la Union Act la nació escocesa perdia la seva independència i s’unia a Anglaterra formant el Regne Unit de la Gran Bretanya i desapareixia el Parlament escocès. Hi hagué joc brut. La negociació per part escocesa fou duta per intrigants sense escrúpols com el Baró de Glasgow que rebé 20.000 lliures que distribuí entre els parlamentaris que perpetraren la traÏció malgrat la ferma oposició de la població escocesa. L’escriptor i espia anglés Daniel Defoe (autor de Robinson Crusoe) ja digué que “per cada escocès a favor n’hi ha 99 en contra”.

L’any 1714 Catalunya era ocupada pels exèrcits franco-castellans i el 1715 ho fou Mallorca. La nació catalana perdia així la seva independència i passava a dependre del Regne d’Espanya. El Decret de Nova Planta, el 1716, deixava ben palès després d’un intent de genocidi del qual poc se n’ha parlat, quin seria el grau de submissió dels catalans a la voluntat dels Borbons. Segur que també per cada català (botifler) a favor de la submissió n’hi hagué 99 en contra.

Tres-cents anys més tard ambdues nacions -que mai acceptaren llur dependència als regnes respectius- després d’un llarg procés de lluita sense desmai, han enfilat la recta final que les durà cap a la recuperació plena de les seves llibertats. Hom es pregunta quina arribarà primer. Tanmateix no es tracta pas de cap cursa ni competició sinó de que finalment s’arribi a bon port i que es faci juntament amb les altres nacions sense estat que malden pel mateix objectiu: des de Flandes a Euskadi, des de Galícia a Còrsega o des de Bretanya a Còrsega i Occitània. Són tan sols uns exemples.

Els vents bufen a favor com mai ho havien fet durant aquests tres-cents anys. La perseverança, la tossuderia, el convenciment han fet forat i la voluntat popular expressada al carrer o a les eleccions parlamentàries així ho certifiquen: des de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona al recent triomf del SNP a les eleccions al Parlament d’Edimburg. A Escòcia s’han fixat el 2015 com a data oportuna per a la celebració d’un referèndum. A Catalunya la Conferència Nacional celebrada el 30 d’abril té una data marcada en el full de ruta: el 2014. De moment els parlamentaris de la coalició Solidaritat Catalana ja van fer el primer pas i aconseguiren per primera vegada a la nostra història que es debatés al nostre Parlament sobre la independència de Catalunya, el 13 d’abril, si bé la vergonyant abstenció dels diputats de CIU féu que la proposta no prosperés. No fou temps perdut, però; com digué el diputat Uriel Bertran: “hem perdut una batalla però no la guerra”.

Aquesta batalla democràtica l’acabarem guanyant tant aquí com a Escòcia; sabem que no serà pas gens fàcil però ningú podrà mai més canviar el destí inexorable dels pobles que no és cap més que el de la seva plena sobirania. Si Escòcia ens passa al davant ho acceptarem esportivament… perquè serà tan sols per uns pocs dies de diferència.

Agustí Soler i Regàs

Fotos: wordpress.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s