Municipals: entre el debat i la censura pentapartita

Una vegada més els presentadors dels telenotícies de la televisió pública catalana, TV3, denuncien que no signaran la informació relativa a les eleccions municipals atès que se’ls obliga a acceptar uns blocs informatius imposats. Aquesta actitud dels professionals periodistes de la nostra televisió els honora.

No podem dir el mateix d’altres professionals tant a la premsa com a la ràdio o la televisió. Per ells, i concretament a la ciutat de Barcelona, sembla que només existeixin cinc formacions polítiques que concorrin a les eleccions;  són, precisament, les que mantenen el sistema, les que malden perquè res no canviï: les del pentapartit. Han aconseguit, és un exemple, que a Barcelona no es desplegui la Carta Municipal aprovada l’any 1998 i que desencallaria el bunyol de l’administració de la justícia actual; és una gravíssima mancança de la qual totes aquestes formacions en són corresponsables bé per acció o bé per omissió. I el ciutadà que vol saber què i a quí pot votar no té la possibilitat que des dels mitjans de comunicació (públics o privats, tant li fa), i que d’una manera o altra subvenciona, se li doni una informació àmplia i seriosa de les diferents propostes electorals que no s’acaben amb les cinc formacions que fa anys i panys s’arrosseguen per la Casa Gran.

De tot plegat hem de deduir que, explícita o implícita, existeix una política d’autèntica censura destinada a silenciar aquells que tenen quelcom de nou i de diferent a dir i que, a diferència dels del pentapartit, a més a més s’ho creuen. Sembla com si tots els poders fàctics (polítics, financers, etc) s’hagin posat d’acord perquè això sigui així i l’ombra del silenci ho cobreixi tot. La complicitat del pentapartit amb aquesta omertà a la catalana és total.

Deia Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la seva gran obra Il Gattopardo: “caldrà fer que tot canviï perquè no canviï res”. D’aquestes paraules del gran escriptor sicilià els del pentapartit n’han fet un axioma. És la seva divisa i la seva veritat. Cal fer tanta comèdia com calgui però cal que res no  canviï. Per això, ni que tinguin representació parlamentària o municipal, ni Solidaritat, ni les CUP, entre d’altres, poden tenir cap mena d’altaveu, senzillament, silenciant-les, no existeixen.  Almenys, tot ho dóna a entendre així, això és el que voldrien.

Tard o d’hora, però, la censura no servirà de res. Ens podran silenciar a la ràdio, a la premsa, a la televisió, però -malgrat que alguns diaris digitals segueixen servilment les consignes i fan el mateix- encara no han pogut silenciar la xarxa. Esperem que duri. Esperem també que els nous censors i/o els seus encobridors quedin ben aviat a l’atur i sense prestacions. És el mínim que la dignitat d’una ciutat, d’un país sencer, exigeix. La vergonya que molts ciutadans van sentir en escoltar el debat pentapartit a BTV i TV3 ho reclama a crits.

Agustí Soler i Regàs

Fotos: wordpress.com


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s