Espanya ens confisca i ens lladregueja. Siguem curosos al parlar.

Poc podia pensar el gran patriota, lluitador  i filòleg, Santiago Pey i Estrany, el servei que ens faria deu anys després del seu traspàs. El seu magnífic i utilíssim Diccionari de sinònims i antònims ens fa una assistència inesperada, la qual ben segur ajudarà a tornar a lloc les remogudes aigües de la tan nostrada política catalana.

Sembla que al Parlament de Catalunya -des del passat dijous dia 1 de desembre, si més no- s’ha prohibit utilitzar les accepcions espoli i robar, sempre que es refereixin a Espanya, està clar. És per això que val la pena obrir el diccionari d’en Pey. Sense gaires problemes hi trobarem uns sinònims com desposseir, expropiar o confiscar,  que sempre podrem substituir per la impronunciable paraula espoliar. Unes pàgines  més endavant, a l’altra paraula prohibida, robar, el diccionari ens obsequia amb unes quantes paraules “germanes”, sinònimes, paraules que ens ajudaran força, com apoderar,arrabassar,arrambar,atracar,depredar,desfalcar,desvalisar,estafar,furtar,lladreguejar,prendre,pilloscar,pispar,rapinyar,saquejar,sostreure o usurpar entre tantes altres. Totes són prou bones i eloqüents i els diputats catalans, en utilitzar-les, no hauran de patir per cap estirada d’orelles. També ajudaran a que quan algun ciutadà diputat al qual no li reca dir que l’onze de setembre és un invent dels nacionalistes (catalans, of course) però si que s’angoixa davant les paraules maleïdes de robatori i espoli (espanyol, of course) no hagi d’acudir a demanar ajuda a cap president o presidenta de torn.

Gràcies doncs als sinònims tot tornarà a ser com abans i el nostre Parlament, ai las! tornarà a ser una bassa d’oli… que és del que es tracta.

Agustí Soler i Regàs

Ps: diuen les cròniques que quan el president màrtir Lluís Companys tornant del penal del Puerto de Santa Maria, el febrer del 1936, s’adreçà a la ciutadania des del balcó de la Generalitat i digué aquelles paraules “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a guanyar”, ningú no li ho prohibí pas. Clar que aquells eren altres temps…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s