Qui són ells per a parlar dels controladors?

Després del cataclisme del pont de la Puríssima, a causa del conflicte laboral entre el govern espanyol i la casta dels controladors aeris, s’ha obert la veda en los mitjans per anar en contra d’este col·lectiu, publicant sous, horaris, i demés prebendes que, en plena crisi, on la gent comença inclús a patir gana pels carrers i on Càritas està més que desbordada pel l’allau de gent que els hi acudeix, provoquen la hilaritat, per no dir indignació, de la gent del carrer. A partir d’aquí, he volgut comparar lo que s’està dient, dels controladors, amb altres castes de les quals no en sentim parlar amb tanta vehemència. I he començat per la mateixa casta que s’està estripant les vestidures amb lo sou dels controladors, llançant-los al mig del circ per a que els lleons es donen un banquet: Els polítics. Sabem que TOTS los partits catalans van estar d’acord en apujar-se un 10% la despesa de campanya, quan la resta de treballadors han perdut un 5% del sou?. Hem de saber que si el Sr. Montilla plega i penja l’acta de diputat, no ho fa pel desastre electoral dels socialistes, sinó per una qüestió merament econòmica personal.

El president de la Generalitat cobra 145.000 € l’any, i quan passa a ser expresident, passa a cobrar el 80% del sou fins a la jubilació, a part de tindre xofer, cotxe oficial, diners per al lloguer de l’habitatge, etc. etc. En canvi, si passa a ser diputat, el sou se li rebaixa significativament a 43.000 € l’any, i perd el sou que li correspondria com a expresident de la Generalitat. Què farien vostès davant d’esta situació? La resposta la podem vore si mos hi fixem en un altre polític, el qual també ha sofert una més que significativa derrota electoral, el Sr. Puigcercós, perdent més de la meitat dels escons que tenia ERC. Este Sr, s’aferra a la cadira encara que això signifique que el seu partit pugue desaparèixer de l’arc parlamentari en les pròximes eleccions. Però és que el Sr. Puigcercós si renuncia a la seua acta de diputat, es queda amb una mà davant i l’altra darrera i se n’ha d’anar cap a casa a guanyar-se la vida com bonament pugue, com la resta de mortals. I què dir de la casta dels empresaris i financers? El cas de Marsans clama al cel. Un senyor que, com los controladors, se minja amb pataques los estalvis de molta gent i que després d’estafar a tothom, inclús als seus propis treballadors, encara continua com si res com a president de la CEOE. Uns financers que amb la seua mala gestió mos han portat a la crisi, que no deixen crèdits als emprenedors i que en canvi, paren la mà al govern per a que els trague de la crisi i este, amb los nostres diners, aconsegueix que els seus alts càrrecs es reparteixen primes milionàries, com la que es van repartir fa quatre dies los directius de la desapareguda Caixa Tarragona, los quals van sortir per la tele en una cara de felicitat que ni els que els hi toca la grossa de Nadal. Per això dic: Qui són ells per a parlar de ningú?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s